27/11/2013

DOCUMENTAL 'EL GARRAF SUBMERGIT'


Documental sobre el fons marí del Garraf, elaborat per l'Asssociació Pro Mar i el Consorci. Recull dels valors ambientals i paisatgístics del litoral i el fons marí del Garraf.

Durant aquest any, el Consorci ha fet difusió a les escoles, entitats i persones interessades, dels valors medioambientals del litoral del Garraf, les actuacions del Consorci i l'observatori marí OBSEA i LAB de la UPC, acompanyat amb aquest documental, que es posa a l'abast de tothom.


EL GARRAF SUBMERGIT


 La comarca del Garraf conviu amb el mar en els 26 quilòmetres en què hi té contacte.


La meitat de la costa la formen platges sorrenques. L’altra meitat la caracteritzen els penya-segats del massís del Garraf.


Aquesta comarca és l’escenari de les actuacions del Consorci dels Colls Miralpeix - Costa del Garraf, un organisme públic que té com a objectiu la gestió sostenible de la terra, de la costa i del mar. El territori del consorci el formen quatre municipis. Des del sud i cap al nord, hi ha els pobles de Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, als que s’hi sumen el Consell Comarcal del Garraf i la Generalitat de Catalunya per a conformar el Consorci com entitat. Tots quatre tenen en comú la pertinença a la comarca del Garraf i un territori que està en contacte amb el mar. És l’espai anomenat Costes del Garraf.


Aquest espai el forma una àrea marina que s’estén entre les poblacions de Cunit i Castelldefels i àrees terrestres als Colls, a l’espai de la Muntanyeta i a la desembocadura del Foix. Dos punts de l’espai Costes del Garraf, la Platja Llarga i la desembocadura de la riera de Ribes, formen part de l’inventari de zones humides de Catalunya. L’espai Costes del Garraf ha estat declarat per les autoritats europees Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per a les Aus.


Costes del Garraf també forma part de la Xarxa Natura 2000, instituïda per la Comissió Europea.


L’activitat del Consorci dels Colls Miralpeix - Costes del Garraf, però, no es limita a allò que es veu, a allò que es toca, a allò que es camina.


El mar i les seves necessitats també reben la seva atenció. 25.000 hectàrees d’àrea marina formen part de l’espai Costes del Garraf. En elles, dins d’elles, s’hi treballa. La feina feta no es veu si no es practica el submarinisme, però hi és.


El Consorci dels Colls Miralpeix va posar en marxa l’estiu del 2010, conjuntament amb Acció Natura, el Parc d’esculls artificials del Garraf amb l’enfonsament de les primeres peces.


La zona que actua com a pilot del projecte està situada al davant de l’àrea de Terramar, a uns 20 metres de fondària.


El projecte té com a objectiu l’increment de la biodiversitat del fons marí de la zona, que actualment es considera com a degradat. La recuperació de la biodiversitat marina del Garraf, feta a través de la instal•lació d’esculls artificials, vol afavorir la posta, el refugi, l’alimentació, el reclutament i la reproducció d’espècies marines i d’interès pesquer.


L’acció té un objectiu paral•lel: la seva presència al litoral del Garraf permet comprovar l’eficàcia de la instal•lació de Parcs d’Esculls Artificials com a mètode de recuperació d’espais marins degradats.


El Parc d’esculls artificials el formen ara 24 mòduls. Un mòdul fa 2,3 metres de diàmetre, 1,75 m d’alçada i pesa prop de 9 tones. Els mòduls no són uniformes. El seu disseny els ha dotat amb un seguit d’orificis que han de permetre l’aixopluc d’espècies marines diferents.


Els orificis cecs i de mida mitjana s’han pensat per a les postes de sèpia i per a espècies com ara els blènnids, els escorpènids i les llagostes.


Les cel•les obertes ofereixen oportunitats a peixos d’aigües obertes com ara sargs, roncadors i mabres i també als calamars a l’hora de fer la posta.


El control de l’evolució de la biodiversitat marina al Parc d’esculls artificials es fa de manera periòdica amb procediments no destructius.


Així, el seguiment empra censos visuals en què tenen importància la fotografia i el vídeo submarí a l’hora de copsar el poblament general de la zona i les característiques particulars de les espècies marines que hi tenen presència.


La segona mesura de seguiment entra en el detall: es prenen imatges del recobriment bentònic dels mòduls per censar-ne les espècies que el formen, com ara esponges i algues calcàries.


La supervisió del Parc d’esculls artificials també comporta la retirada de tots els materials artificials que hi arriben de manera indesitjada, com ara restes de xarxes, plàstics i altres residus artificials.


L’estudi científic de la importància del Parc d’esculls artificials demana temps i anàlisis sistemàtiques de la seva evolució. Com a resultats immediats, però, hi ha la constatació que l’àrea ja acull poblacions estables de fauna marina bentònica formada per espècies com ara els rogers, les verades, els sargs, diferents espècies d’escórpores, els roncadors, crustacis, algues i esponges. S’ha comprovat, també, la presència puntual d’espècies pròpies de les aigües obertes com ara els verderols i els bots, també anomenats peixos lluna.


L’efectivitat d’aquesta provatura mediambiental comportarà que hi hagi més biomassa i més biodiversitat i que afecti de manera positiva activitats com ara la pesca, l’aqüicultura, el turisme i el busseig.


Els Parc dels Esculls Artificials no és, ni de bon tros, l’única acció mediambientalista que té lloc propi en l’espai Costes del Garraf.


La Universitat Politècnica de Catalunya hi treballa. Diversos dels seus departaments conformen el Centre SARTI - Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació. Aquest centre és multidisciplinari i està associat a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a l’Institut de Ciències del Mar i a la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC.


El centre SARTI gestiona el laboratori submergit Obsea, que està considerat com un element d’una gran importància en les funcions d’observació del litoral al Garraf i en la configuració del litoral com a laboratori de recerca i investigació.


El complex submergit també té com a element destacat el l’observatori Obsea, que ofereix informació en temps real gràcies a la seva connexió contínua amb instal•lacions terrestres. Aquesta connexió es doble i desplaça dades digitals i energia elèctrica. El laboratori, a través dels diversos elements de mesura que manté actius, recull informació sobre les característiques de les marees, la salinitat, la pressió i la temperatura de l’aigua, entre d’altres.


La càmera de retransmissió contínua amb què compta el laboratori Obsea du imatges reals del fons marí a Internet en un servei divulgatiu que està a l’abast de qualsevol internauta.


Per extensió, el complex submergit ofereix una àrea de refugi per a la fauna de la zona i per a peixos de mar obert, com ara el bot o peix lluna, que hi van a desparasitar-se.


El complex del laboratori submergit Obsea és multifuncional. Un del seus components, el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, vol diagnosticar i aportar propostes de solució a la degradació acústica de l’ecosistema marí. Així, el seu objectiu principal és el de trobar remei als efectes del soroll al mar que provoquen les activitats humanes i el de contribuir a què aquestes activitats es duguin a terme dins dels paràmetres de la sostenibilitat.


Esmorteir els efectes de la contaminació acústica marina és una preocupació compartida per les institucions locals, les nacionals, les estatals, les internacionals, la comunitat científica i la societat en general.


El Consorci dels Colls Miralpeix - Costes del Garraf col•labora amb la Universitat Politècnica de Catalunya en els aspectes administratius, en la divulgació d’aquest projecte davant d’altres institucions i entitats i en el seu manteniment, que es du a terme gràcies a un conveni amb la vilanovina Associació Promar.


En l’àmbit de l’acció mediambientalista positiva, el Consorci dels Colls Miralpeix - Costes del Garraf és part determinant del conveni amb la Fundació Mar, que promou el projecte Silmar. Aquest projecte té com a objectiu l’establiment dels índexs de salut del litoral. Fruit d’aquest conveni, l’espai Costes del Garraf forma part de la xarxa de seguiment de litoral ibèric.


L’estació Silmar s’ha establert en el punt anomenat Barra 14 segons els paràmetres definits per la Fundació Mar. Consta d’una franja d’espai de 5 metres d’amplada i 100 metres de llargada. Aquesta àrea delimitada rep el nom de transsecte.


La recopilació de les dades la du a terme de manera sistemàtica l’Associació Promar. Les dades, un cop avaluades, permeten accedir a un coneixement permanent de l’estat del fons marí. Aquest estat s’estableix a través del cens de les espècies detectades en els mostreigs, que tenen en compta els factors relatius a la quantitat d’exemplars i a la varietat de les espècies que tenen presència en el transsecte.


La publicació de les dades es fa a Internet a través d’un blog específic dedicat al projecte que es du a terme a les costes del Garraf i, també, a través dels blogs del Projecte Silmar i del Consorci dels Colls Miralpeix. Oferir informació a la població, harmonitzar la biologia, la investigació científica i la societat i promoure accions positives que impliquin la societat civil i les administracions públiques són els propòsits que acompanyen l’establiment de l’estació Silmar al litoral garrafenc.


El projecte forma part d’una xarxa general de vigilància permanent que és un fet gràcies a la participació voluntària de la societat civil, de les empreses i de les organitzacions socials que tenen en comú la preocupació pel medi marí, un entorn en què, mai com fins ara, no s’ha de baixar la guàrdia.


Els efectes de la globalització també afecten les costes del Garraf. La intercomunicació extrema de les aigües d’arreu del món facilita el desplaçament d’espècies. Les incorporacions de fauna aliena a un hàbitat determinat és considera una invasió. Les noves espècies són, doncs, invasores. L’espai submergit de l’àrea Costes del Garraf les pateix.


L’espècie invasora amb més presència és l’alga Caulerpa racemosa, que té un origen tropical i que s’ha establert de manera permanent al litoral del Garraf.


El Consorci dels Colls Miralpeix, a través del seguiment continuat sobre el terreny que du a terme l’Associació Promar, manté una atenció continuada sobre aquesta situació i està en contacte amb el món científic.


La posidònia oceànica, una planta marina que té presència en el cos legislatiu de la Unió Europea a causa de la seva importància i la seva fragilitat, també està inclosa en el grup d’activitats mediambientalistes que du a terme el Consorci dels Colls Miralpeix - Costes del Garraf. L’ens participa en les accions de seguiment de les fanerògames marines en col•laboració amb Submon. Submon és l’entitat encarregada de fer el treball aquàtic relatiu a la posidònia a tot Catalunya d’acord amb les disposicions del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.


El seguiment de la praderia de posidònia de les costes del Garraf ja té ara una trajectòria llarga. Els comptatges i la tramesa inicial de dades la du a terme ara l’Associació Promar, però els seus membres estan implicats en aquesta activitat des de l’any 1998. La creació d’un arxiu amb les dades obtingudes en catorze anys de mostreigs és el que permet diagnosticar amb coneixements provats l’estat de la posidònia.


La importància d’aquesta planta marina supera el de la seva simple existència perquè els habitats que crea interactuen amb bona part de les espècies marines amb presència a la zona. Mereixen una atenció especial espècies com ara les nacres i els cavallets de mar. Totes dues espècies són fràgils, estan considerades en perill i tenen les praderies de posidònia com a lloc de residència.


Una praderia de posidònia sana és una font de riquesa biològica i, per extensió, una font potencial de beneficis en l’àmbit de la pesca.


El que no es coneix, no es pot estimar. Hi ha coses que no es coneixen, però que existeixen. La superfície del mar, una coberta líquida d’aspecte sempre canviant, amaga als terrestres moltes meravelles que no saben que els pertanyen. El mar és de tots. Per això, és de tots l’obligació de preservar-lo en un bon estat. La terra no acaba allà on trenquen les onades. La terra s’enfonsa en el mar. Però segueix sent terra. És un jardí amagat, però se l’ha de conèixer. Se l’ha de respectar. Perquè és una àrea compartida de la gran comunitat de veïns que forma tothom que habita el planeta.