SERVEI DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ AMBIENTAL

El Consorci adjudica mitjançant concurs el servei de vigilància i neteja a l'Associació Edulis: Adjudicació pel pla de neteja durant el mes d’abril Adjudicació pel servei des de maig fins novembre.
- Durant tot el mes d’abril es va realitzar un servei de neteja dels Colls, Platja llarga, Ortoll i Desembocadura del Foix.
- Durant la resta de l’any el servei es dur a terme durant els caps de setmana.
- Ens faciliten informes setmanals de l’estat de tota la zona recorreguda.
- Aquests informes són publicats i traslladats als ajuntaments, pel Consorci.

- Pla de vigilancia ambiental i gestió forestal 2010.

- Servei de vigilància i informació dels Colls, Platja Llarga, Desembocadura del Foix, Ortoll, any 2012: 

Informació i vigilància ambiental als Colls i Miralpeix Costa del Garraf

El desenvolupament urbanístic, l’augment del sector serveis i el turisme, han produït un augment de la ocupació i demanda del territori costaner i dels espais marins.

Aquesta pressió, augmentada a la nostra costa per la proximitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona te un important impacte sobre les zones litorals, especialment un impacte negatiu sobre la qualitat i quantitat dels recursos naturals, sobre els ecosistemes i sobre el paisatge.

L’espai del Consorci dels Colls i Miralpeix– Costa del Garraf

Costes del Garraf és un espai declarat Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), integrant de la Xarxa Natura 2000. amb una amplia àrea a l’àmbit marí que s’esten entre les poblacions de Cunit i Castelldefels i uns espais terrestres als Colls, l’espai de la Muntanyeta i la desembocadura del Foix. Platja Llarga i la desembocadura de la riera de Ribes estan incloses com espais naturals de l’inventari de zones humides de Catalunya.

Costes del Garraf, es una àrea d’especial rellevància per a l’alimentació de les comunitats d’aus marines del Delta del Llobregat, del Delta de l’Ebre i fins i tot de la baldriga mediterrània que cria a les Illes Balears. Així mateix, és un àrea important per a les aus de descans en els períodes migratoris.

Valors naturals, paisatgístics o patrimonials

Els espais del Consorci son espais naturals d’alt valor ambiental. Espais forestals arran de mar amb garrigues, brolles, pinedes, matollars; un patrimoni geològic de costa abrupta amb platges, cales, coves, esquerdes, falles, penya-segats (ex. Bufadors) , amb espais de dunes i canyissars o deltaics a la desembocadura del Foix, i uns fons marins d’elevat interès amb les praderies de Posidònia oceànica, Cimodocea nodosa

Petits mamífers, amfibis, rèptils, ratpenats i aus conformen una important diversitat faunística ; especialment rellevant en el cas de les aus, amb presencia de la baladriga balear, corb marí emplomallat, baladriga cendrosa, ocell de tempesta, gavina corsa, gavina capnegra, xatrac becllarg, etc.

Espais agrícoles de vinyes i conreus herbacis; camins de ronda, senders i grans recorreguts, la Ermita medieval de la Mare de Deu de Gràcia i les restes del Castell medieval de Miralpeix o la Cova avenc del gegant amb la troballa de la mandíbula del Neaderthal, passant pel Far de i el port de Vilanova, donen a aquest litoral una singularitat especial.

Objectius de la campanya d’informació i vigilància ambiental

Informar i conscienciar als ciutadans dels valors naturals dels Colls i Miralpeix i de les normes que cal seguir per fer-ne un ús correcte, que permeti fer compatible l’ús lúdic de les zones naturals.

Atendre les consultes dels ciutadans i ciutadanes respecte els valors naturals de la zona protegida dels Colls i Miralpeix i de les normes d’ús.

Portar a terme una vigilància ambiental de la zona, realitzant un control de les possibles infraccions que puguin tenir lloc

Informar als responsables competents en cas d’abocament, perill d’incendis o d’altres actuacions amb risc per la zona.

Informes Colls:  

Abril Maig 1a. 2a. 3a. Juny  1a2a3a. 4a.  5a. Juliol   1a 2a. 3a. 4a. Agost  1a. 2a.  3a. 4a.

 

Informació i vigilància ambiental a Platja Llarga i Desembocadura del Riu Foix

L’espai protegit Platja Llarga Platja Llarga constitueix un espai d’unes 10 hectàrees situat a l’extrem sud del terme municipal de Vilanova i la Geltrú. Forma part d’una antiga zona d’aiguamolls i dunes litorals presents a la zona del delta del riu Foix, coneguda amb el nom de “El Prat”. Aquest espai és l’última zona natural que resta de l’antic delta del riu i és, amb la platja dels Muntanyans de Torredembarra, l’únic espai litoral d’aquestes característiques al llarg de la costa entre el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat.

Valors naturals Platja Llarga és un dels últims espais de la línia de la costa sense urbanitzar, en el qual es conserven encara ecosistemes dunars i de zones humides tot i la pressió que l’espai ha experimentat al llarg de la seva història. Aquest espai es troba ubicat en un entorn molt urbanitzat (urbanització Racó de Sant Llúcia, urbanització Prat de Vilanova, línia fèrria, etc.), tot i que encara existeixen alguns espais agrícoles adjacents a Platja Llarga con són: la Millera, el Prat de l’Escarrer i l’extrem occidental de l’Ortoll. Per a la conservació de Platja Llarga i per tal de reduir l’efecte barrera de les infrastructures presents a la zona, és important la protecció dels espais adjacents.

Biodiversitat

Flora: La vegetació de Platja Llarga es troba constituïda per diverses comunitats vegetals de duna i reraduna, entre les quals hi ha presents importants salicorniars i canyissars. Algunes de les espècies més destacades són el tamariu (Tamarix gallica) i el borró (Ammophila arenaria).

Fauna: Tot i la pressió antròpica que aquest espai natural pateix, s’han detectat a la zona un total de 80 espècies diferents d’aus, de les quals per a la seva conservació destaquen: la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), el flamenc comú (Phoenicopterus roseus), el repicatalons (Emberiza schoeniclus) o el boscaler comú (Locustella luscinioides). Platja Llarga és utilitzada per bons part d’aquestes aus com a zona de descans i alimentació. Destaca també el corriol camanegre (Charadriux alexandrinus), un ràpid i vital ocell que viu a prop de la platja. També s’ha detectat la presència d’algunes espècies de micromamífers com són: el talpó comú (Microtus duodecimocostatus), la musaranya comuna (Crocidura russula) o la serp verda (Malpolon monspessulanum).

Desembocadura del Riu Foix

Antecedents i àmbit

La Revisió del Pla General d’Ordenació qualifica aquest àmbit com a clau 19 (zona de protecció i servitud). El model urbà contingut en aquesta Revisió contempla el creixement del sector marítim de Cubelles cap a l’Oest, passant a l’altre costat de la llera del riu Foix i desenvolupant la façana litoral de la ciutat amb la urbanització dels terrenys del Pla de Sant Pere, el Clot del Bessó i Mas Mortes, tot concentrat en la franja existent entre la via de RENFE i el mar.

D’aquesta manera la llera del riu Foix deixa de ser la frontera oest de Cubelles en la zona marítima per esdevenir, a la llarga, un gran espai lliure incorporat al sistema urbà.

L’alt valor mediambiental i ecològic de la llera del riu Foix en la seva desembocadura i la pressió urbana a què es veu sotmesa com a conseqüència de la urbanització del seu marge dret fan aconsellable i necessari establir mesures per preservar aquests valors i per determinar els usos i activitats permesos en aquesta zona que és l’objectiu principal del Pla Especial de Protecció que des de l’Ajuntament s’està impulsant en aquests moments.

L’àmbit del Pla Especial queda delimitat al nord per l’Avinguda Onze de Setembre, al sud pel mar, a l’est pel Passeig Fluvial i a l’oest pel carrer Pla de Sant Pere.

La superfície total d’aquest àmbit és de 78.949,90 m2 i es situa a la plana al·luvial generada gràcies a l’aportació de materials des de la conca del riu Foix, aquests sediments provenen de l’erosió dels sòls sovint vegetals que són arrossegats per les avingudes torrencials, aquest fenomen produeix sòls amb alt contingut en matèria orgànica que juntament amb la disponibilitat hídrica els fa especialment fèrtils.

La llera és de material molt permeable i a la desembocadura es forma una llacuna separada del mar per una franja de sorra.

Aquest Pla Especial respon a l’interès de l’Ajuntament de Cubelles per establir unes pautes d’ordenació en la llera del riu Foix en el tram final de la seva desembocadura.

Quant a la vegetació actualment la majoria és gespa formada per gram d’aigua amb alguns grups de jonc, en general es tracta d’una vegetació bastant degradada i empobrida a causa dels usos que ha tingut la zona (pastura intensiva i abocaments incontrolats de runa).

La vegetació potencial (espècies vegetals autòctones) és força diversa i inclou un gran nombre de comunitats vegetals que es poden anar solapant en funció de les característiques del sòl, la disponibilitat hídrica i el gradient de salinitat existents en una zona d’escassa superfície.

Es parteix d’una llera pràcticament sense relleu i escassa vegetació que monòtonament passa d’una secció inicial (extrem nord) de 80 metres d’amplada a una intermitja de 120 metres d’amplada fins a la desembocadura on s’obre amb una amplada de 290 metres fins a trobar-se amb la platja i el mar. En aquest últim tram el paisatge s’enriqueix i adquireix un especial interès per l’existència d’una llacuna natural i una certa riquesa d’arbrat (pineda heretada de les antigues instal·lacions del càmping).

Les principals problemàtiques amb què ens trobem a la desembocadura del riu Foix en relació als seus usuaris són les següents:

- Abocaments de deixalles

- Gossos deslligats i sense morrió

- Barbacoes, principalment sota la pineda de la zona de picnic

- Pescadors a les passarel·les de fusta, amb el perill que això comporta

- Acumulacions de restes de menjar (principalment pa i fruites) que els usuaris de la zona donen a les aus que hi són presents

 

 Informes Platja Llarga, Foix, Ortoll:

Abril Maig 1a2a. Juny 1a. 2a3a4a5a. Juliol 1a 2a3a4a. Agost 1a2a3a4a.